dijous, 23 de febrer de 2012

He après a viure simplement i sàvia,
a contemplar el cel i a Déu pregar,
i a fer abans del vespre un llarg passeig
per esgotar l'angoixa inútil.


Quan al barranc murmuren les bardanes
i el server vincla els groc-vermells penjolls,
componc versos alegres a propòsit
d'aquesta vida corruptible i bella.


Retorno. I el palmell em llepa
un gat pelut que ronca entendridor,
i crema un vívid foc a prop del llac,
a la torreta de la serradora.


De tant en tant trenca el silenci el crit
d'una cigonya que al teulat aterra.
I si truquessis a la meva porta,
em fa l'efecte que ni et sentiria.


(Anna Akhmàtova, Poesia completa, 1912)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada