dimarts, 14 de febrer de 2012

Prefereixo Sant Jordi, i perdonin les molèsties!

La festa de Sant Valentí és una celebració associada als països anglosaxons i que ha anat expandint-se a d'altres indrets d'Europa, entre d'altres - i no en seria una excepció - els veïns de l'estat espanyol. Aquesta festa celebra emminentment  l'amor de dues persones que volen manifestar els seus sentiments mitjançant l'intercanvi d'una postal bonica, una capsa de bombons, un ram de roses o un sopar romàntic en un restaurantet amb encant; tot això passa, evidentment, per un capitalisme aferrissat que no critico però sí que em fa mirar-m'ho amb una rialleta punyetera.

Mantinc certa distància amb aquesta festivitat perquè reconec que m'estimo la meva pròpia festa catalana que, a més de tenir en compte l'amor i totes les seves variants (marit/muller, promès/promesa, xicot/xicota, amistançada/amistançat, rotllet o follamic/follamiga), té en compte la sensibilitat envers la literatura en general, buscant la manera de potenciar la lectura entre totes les franges d'edat i donant a conèixer les obres d'escriptors reconeguts o debutants que tinguin quelcom que oferir al públic. 

La veritat és que no puc deixar de mirar-me amb cert menyspreu aquests ossets endolcits i ensopits (protagonistes del 14 de febrer) que aguanten cors vermells amb la seva graaaan panxa i que porten, incorporats amb el preu, una capseta de bombons de marca No t'hi fixis, i que per un suplement de 10 euros més, serien capaços de cantar-te aquella gran obra mestra musical que va fer furor ja fa alguns anys: "Yo soy tu gominola, yo soy tu gominola, Osito gomi gomi gomi gomi gominola", i curiosament, la neneta receptora del regal acostuma a quedar encantada! Són rareses de la naturalesa i de la cultura que sempre em sorprendran i em faran riure a cor que vols.

Prefereixo Sant Jordi, i perdonin les molèsties! Reconec que encara em sento satisfeta i orgullosa de saber-me filla d'una cultura que valora la lectura, l'amor pels llibres i l'amor passional entre dues persones, encara que sigui mitjançant un gest tan simbòlic, tan bonic, i a la vegada tan auster com una rosa. Ho lamento perquè avui no puc ni vull ser políticament correcta, avui decanto la balança cap a allò que m'agrada, que em representa i que em fa diferent dels altres. I, de fet, estic més que satisfeta amb aquestes diferències.

2 comentaris:

  1. Sant Valenti...sant cristià creat a partir d'una festivitat d'un deu Romà i antigament d'un Grec.
    Soc molt partidaria de la festa de Sant Jordi i es el meu dia dels enamorats però no puc permetre que s'acusi a un deu de sant i molt menys de permetre que se l'acusi d'anglosaxò quan es anterior a la tradiciò anglesa o americana o inclus que el corte ingles.

    ResponElimina
  2. Benvolguda Anònima, em sembla que no has entès l'escrit perquè en cap cas he acusat a un Déu de sant i d'anglosaxé. Em sembla que això ho has interpretat una mica a la teva manera.
    El fet que grans empreses comercials s'hagin apropiat de la festivitat em sembla reprobable, però res del que tu comentes té a veure amb el que jo he escrit.

    ResponElimina