dissabte, 11 de febrer de 2012

Pensant que m'havien oblidat

Sonen els cinc tocs de rigor abans no salti el contestador automàtic. No ens contesten. Pengem una mica emprenyats i amb cara de resignació pacient... no fos cas, poden sorgir mil i un inconvenients i tots, qui més qui menys, hem manifestat en veu alta que n'estem farts de viure pendents del mòbil i que amb molt de gust el desconnectaríem o el deixaríem en silenci tot el dia per evitar seguir esclavitzats.

Ens han oblidat? Ens ignoren? Eren comprant al supermercat o consultant el gestor? Han deixat el mòbil a la bossa i no ens poden sentir?

També nosaltres ens hem hagut de disculpar alguna vegada utilitzant els mateixos arguments que rebem tot sovint, perquè des que estem localitzables les 24 hores del dia, però il·localitzables en determinats moments, hem hagut d'aprendre a conviure amb l'esperança que a l'altra banda de la tecnologia hi hagi aigua clara i transparència. Malauradament no sé fins a quin punt el nostre alter ego virtual ens ha fet un favor o ens ha castigat amb una càrrega difícil de suportar.

Molt recomanable la peça que us deixo a continuació:

2 comentaris:

  1. ültimament no tinc temps de llegir-te ja que m'he canviat de pis, i gràcies a la gran rapidesa de Vodafone estem sense internet en el nou pis :s
    Espero que tot vagi bé XD

    ResponElimina
  2. Ostres Santi! Ja t'escriuré i em dones la nova direcció... no tenia ni idea!!!
    Estem en contacte i m'expliques, una forta abraçada!

    ResponElimina