dilluns, 23 d’abril de 2012

Em falten paraules

Per tu, amic, que ets lluny i t'enyoro a distància, en silenci. Voldria escriure't sense por a fer una poesia mediocre, com tantes he escrit i he estripat per no deixar constància de sentiments mal expressats. Voldria escriure sense embuts, deixar enrere la por a ser llegida i jutjada; em falten paraules, girs lingüístics, metàfores, figures retòriques i, sobretot, el dolor: el dolor de l'ànima, tan preuat per a seguir escrivint amb llàgrimes de tinta virtual.

Almenys em queda el consol de la llunyania! Penso que arribarà el dia que ja no caldrà imaginar-te al meu costat, que estarem junts i que perdré la poca inspiració que encara tinc per a escriure't aquestes insípides línies, i que són per a tu.

 Sense dolor, sense inspiració, sense enyor i sense distància, hauré d'afrontar, d'una vegada per totes, que m'estimes, que t'estimo, que estem junts i que haurem de construir l'amor en la quotidianitat de la rutina i del deixar passat els anys l'un al costat de l'altre. Llavors deixaré d'escriure de tu i de mi. Arribarà aquest dia i sabré que no he escrit en va.


5 comentaris:

  1. Un escrit excel·lent, Elara! M'ha agradat molt!
    Penso, però, que la quotidianitat de la convivència amorosa no ha de ser forçosament rutinària. Mai no acabem de conèixer l'altre i cada dia podem trobar-li nous aspectes, noves facetes que ens plauen i ens fan feliços.

    ResponElimina
  2. Mai s'escriu en va. Sempre queda la paraula, que roman contra el cos, desfet. Petons.

    ResponElimina
  3. Moltíssimes gràcies, Xavier! Jo tampoc entenc la rutina de forma negativa, tot al contrari... això no vol dir que el temps que passem al costat d'algú no en porti més sorpreses, estic totalment d'acord amb tu!

    Santi, moltes gràcies per la lectura! Hem de quedar i em poses al dia :))) Ja saps per què...

    Cantireta, m'agrada aquesta frase "Sempre queda la paraula. que roman contra el cos, desfet". Me l'apunto per sempre i ho tindré en compte.

    Moltíssimes gràcies, amics, per anar-me llegint. Una abraçada i bona diada de Sant Jordi tingueu!

    ResponElimina
  4. Elara, sempre que vulguis. Els poetes ens conformem amb un vers que duri, no ens cal el poema sencer ( però de vegades es produeix el miracle...)

    ResponElimina