Els burgesos

No tot poden ser flors i violes en la meva percepció del regne felí; cada gat és un món i un caràcter diferent, i no tots són éssers ensucrats i misteriosos, com diuen alguns dels meus amics que ja estan una mica fins al capdamunt de sentir-me la mateixa cançó, dia sí dia també.

Monsieur Le Bourgeois/ Madame La Bourgeoise és un prototipus ideal per fer-ne un petit escrit al blog: Els gats o gates burgesos/es viuen mantinguts des del primer fins a l'últim dels seus dies, no caçen i no col·laboren en cap mena de tasques que s'espera d'un felí. Acostumen a apropiar-se del seu espai com si fos un territori inalienable i s'acullen a ell com si s'acollissin a sagrat; casa seva és el seu locus amoenus i no accepten la presència de cap altre element invasor. Quan aquest/a es veu obligat a compartir el lebensraum amb d'altres gats, reaccionen amb indignació fent ús de totes i cadascuna de les armes que un gat sap fer servir per mostrar al seu amo/mestressa que la nova situació no és del seu agrat.

En primer lloc es mostrarà esquerp/a quan arribi l'hora (sovint molt més esperada per l'amo/mestressa que no pas pel mateix felí) de les carantonyes i de les carícies. "No has tingut la gosadia d'envair la meva intimitat? Doncs busca els "mimos" en una altra banda, a veure si n'aprens!" -pensarà Mr./Mme. Le/La Bourgeois/e-. En segon lloc, buscarà la soledat i es farà de pregar fins i tot quan arribi l'hora dels àpats; si voleu un consell, només se'l podrà comprar (i amb prou feines) amb les millors llaunes del mercat que tinguin gambetes i salmó. Sí, exacte, llaunes que costen més d'1€ al supermercat i que haurem de servir-li al plat serrant les dents i com si es tractés d'un client especialment pompós i exigent. En tercer lloc, no dormirà al llit del seu amo/mestressa com sempre fa sinó que buscarà els racons més incòmodes de la casa per passar-hi la nit perquè ens sentim presos d'un sentiment de culpa i això no ens deixi conciliar la son.

Sí, efectivament hi ha gats que pateixen certs problemes d'adaptació als canvis sobtats. És una de les màximes felines perquè, com la majoria dels amos de gats sabem, els nostres amics no toleren gaire bé els canvis ni res que alteri la seva quotidianitat. Per evitar situacions com aquestes i que tot torni a la normalitat, cal treballar la sociabilització i la comunicació; cal jugar amb ells i consentir-los dins dels límits raonables. Cal observar-los amb paciència i tolerància, però, sobretot, prendre-s'ho amb bon humor i assumir que qui mana a casa són ells i no nosaltres. Si interioritzem aquesta realitat, tots serem molt més feliços.