diumenge, 8 d’abril del 2012

Les postres

Fer una coca no és difícil, res de l'altre món, no exigeix haver passat una tarda prenent nota dels consells de la iaia ni haver cursat estudis de reposteria; només es tracta de barrejar les quantitats recomanables (sempre a gust del consumidor) de farina, sucre, ous, iogurts, oli, llevat i l'opcional copeta de licor que li dóna un punt especial a la textura, una vegada surt del forn.

Malauradament, les postres i els berenars tradicionals es veuen amenaçats per aquests nous invents del segle XXI que consisteixen en uns preparats que semblen plastilina, posats en bosses i que només demanen buidar la massa en un motlle i cuinar-la al forn 40 minuts. Actualment tots els supermercats ofereixen fer més i més sofisticat en poc esforç i menys feina a la cuina; hi ha els brownies de xocolata, els pastissos de formatge amb salsa de fruits vermells, pastís de iogurt o de llimona, entre d'altres ofertes que només de veure'n la fotografia a l'envàs ja fa venir salivera.

A mi que em perdonin, podrà semblar de mal gust, o no, el meu comentari, però fer un pastís/coca amb el simple gest d'obrir el paquet del supermercat, buidar-lo i cuinar em sembla el mateix que quedar-se prenyada sense haver passat pels previs interns que, en teoria, fan falta per a culminar el fet. Jo prefereixo les formes tradicionals, la veritat!

5 comentaris:

  1. En aquests kits per fer pastissos hi falta l'ingredient més important: l'amor! Imprescindible també per tenir un fill a l'estil tradicional :D

    ResponElimina
  2. diuen que un menjar fet amb paciència i cura té més bon gust i jo m'ho crec.
    També prefereixo les coses fetes cassolanes, Elara

    gràcies per llegir alguns dels meus escrits i fins la propera
    joan

    ResponElimina
  3. Hola Titània, és ben cert que la cuina demana amor i dedicació, i més que hi estaria si no fos pels imperatius quotidians!

    Joan, he descobert el teu blog gràcies als grups que es creen al facebook i he gaudit de valent, t'aniré llegint. Moltíssimes gràcies pel seguiment!

    ResponElimina
  4. M'ha agradat molt el teu post. He hagut de tastar pastissos i postres d'aquestes prefabricades que només cal acabar i que després que no tenen cap gust o el tenen desagradable.
    La Sànchez Camacho no pensa pas com tu. Sembla que va tenir el nen amb inseminació artificial!

    ResponElimina
  5. Gràcies a Déu, Xavier, jo no penso com la Sanchez-Camacho en la gran majoria d'aspectes!!! Una abraçada!!!

    ResponElimina