Amics, amigues: escric aquest post amb l'esperança de no ser l'única persona que en determinats moments s'hagi vist sotmesa a situacions compromeses i/o violentes a l'hora de fer un judici davant l'exposició d'obres d'art de rabiosa contemporaneïtat. Passegem desmenjadament per l'espai que ens ofereix la nova col·lecció, amb actitud d'entesos resignats a veure UNA ALTRA exposició, com si la nostra agenda estigués envaïda de coneixences que cada dia tenen el privilegi de mostrar públicament el seu treball, i la nostra (humil) presència determinès l'èxit o el fracàs rotund de la vetllada.
Amics meus, jo sóc de les que em veig obligada a somriure, fer que sí amb el cap i a dissimular el meu estupor davant els comentaris que se senten de fons. Seria interessant descobrir si qui diu això es pot valorar realment com un entès de l'art (si és que per entendre l'art és necessari un intèrpret que ens ensenyi la tasca) o si el valor de l'obra exposada és del tot qüestionable. Aquí us deixo algunes pistes i comodins que podeu fer servir, en un futur, per si mai heu de sortir del pas amb el màxim de dignitat.
Mots o adjectius que pretenen valorar l'art modern i d'actualitat:
agosarat colpidor pathos silenciat que s'allibera en el no-res
textura que sadolla les inversemblances de l'erotisme barroer resolució amb reminiscències freudianes el cromatisme dels marges és obvi que mostra patiment.....
Entre molts d'altres. Bonne chance!
erotisme barroer per tot arreu
ResponEliminaHem de ser prou valents per, quan una "obra d'art" no ens agrada o no hi veiem cap gràcia, dir-ho clarament. Com a màxim podem passar per incultes o curts de gambals.
ResponEliminaSi em dónes 2 Guiness jo també puc fer metàfores aixines :) Hi ha coses que no entenc, per més que me netegi les ulleres ;)
ResponEliminaJa ho podeu ben dir, Xavier i Cantireta! :)
ResponEliminaMolta sort amb el nou blog, Maevia!