dilluns, 14 de febrer del 2011

"Vides paral·leles"

Plutarc (c.46-c.120), un magnífic historiador i assagista grec, va escriure una obra literària, consistent a mostrar algunes de les biografies dels personatges històrics i rellevants del passat, anomenada "Vides Paral·leles". Aquesta és una lectura obligatòria per tots aquells qui ens hem endinsat en la llicenciatura d'Història, o inclús per aquells qui vulguin conèixer, amb els criteris de l'època antiga, les descripcions i els anàlisis fets, de dos en dos, per a plasmar virtuts i defectes dels personatges. Si cito aquesta obra, no només seria per a rememorar vells temps dels primers anys de la meva carrera, però aquest matí també m'ha vingut al cap el fragment d'un poema de Màrius Torres, poeta català que va viure a inicis del segle XX. Em refereixo al cicle de cançons dedicades a Mahalta, algunes d'elles musicades per Lluís Llach, i més concretament els versos següents : "Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels./ Fem el mateix camí sota els mateixos cels."
El problema de la meva única vida és que jo no tinc 7 vides com tenen els gats, ni sóc una figura històrica ni, encara menys, he conegut el privilegi de ser la musa inspiradora de versos immortals. Per tant, en tindria prou que la meva vida convergís en la d'un altre; que no se'm relegués a ser un mer afluent insignificant i obligat a morir en les aigües que, a costa d'anys i esforç, fa temps que ja han construit el seu camí en el curs del riu. La naturalesa és sàvia, però molt misteriosa: tard o aviat, dos rius paral·lels acaben confluint a no ser que la terra tingui més força o que la mà humana, amb qualsevol argument maquiavèlic i recargolat, es negui a deixar concebre allò que ha estat predestinat a ser des de bon principi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada