divendres, 30 de desembre del 2011

Aquelles meravelloses escenes domèstiques que no s'obliden

Alguns lectors em coneixen, d'altres no tant, i saben que la meva forma d'afrontar la realitat és el bon humor i una mica de sarcasme; sí, allò que diuen que la sarna amb gust no pica, i això provo de fer quan tinc quelcom a dir i ho vull escriure sense caure en el drama de sobretaula.

Per acabar l'any, voldria citar aquelles meravelloses escenes domèstiques que no podria oblidar ni que volguès, i que eren fruit  de la convivència quotidiana d'una filla adolescent i d' una mare de tarannà progressista que no podia suportar el desordre casolà.

LA CURSA D'OBSTACLES DE L'HABITACIÓ: "Això en dius una habitació?! Això és una quadra que fa olor de tigre! Sí, és la teva habitació però també és casa meva! Obre el balcó i ventila, fes-te el llit, recull la roba bruta i baixa-la al rentador, treu les pomades per la pell del teclat del piano... ja has tornat a obrir llaunes i ampolles davant l'ordinador? Que no saps que el teu antull de portàtil va costar bona part del meu sou que jo podria haver invertit en un gimnàs?! I aquestes calces? No et fa vergonya? Imagina que arriba una visita inesperada... t'has pensat que pago una dona de la neteja perquè no pugui ni entrar a la teva habitació per culpa d'aquesta cursa d'obstacles???!!!"

L'HOTEL: "Aquesta casa no és un hotel ni una fonda perquè una burgeseta com tu entri i surti a voluntat. Et penses que n'hi ha prou amb el que fas? Que tens exàmens? Mala sort, noia! La teva obligació és col·laborar i treure bones notes perquè no et falta de res i treballem perquè puguis fer na carrera sense haver de patir; haver-te organitzat millor el temps d'estudi!"

EL CULTIU DE XAMPINYONS (POPULARMENT CONEGUT COM A BANY): "Què són aquests cabells a terra? Per què el secador de cabell està enterrat sota una "mole" de tovalloles humides? Que potser vols cultivar xampinyons o què? No, no donis la culpa a la teva germana que sóc jo que li eixugo els cabells i jo ja sé deixar les andròmines al seu lloc... Fa quinze dies que et vaig comprar les compreses i encara són aquí sense endreçar? Esperes a la pròxima quinzena o què? I què fan aquí aquests calçotets? Es pot saber d'on han sortit? ..... No, em sembla que això no ho vull saber..."

6 comentaris:

  1. GENIAL COM SEMPRE, ELARA!!! M'HAS FET RIURE COM FEIA TEMPS QUE NO HO FEIA...PERÒ HI HA UNA COSA QUE TROBO A FALTAR I ÉS LA TIPICA FRASE DE MARE QUAN NO TROBES ALGUNA COSA..."MAMA, ON SÓN ELS MEUS PANTALONS TEXANS, ELS QUE TÉNEN LA BUTXACA TRENCADA???
    "-SÓN AL SEU LLOC, A L'ARMARI!!!"
    "-NO ELS TROBO MAMAAAAAAAA"
    "- MIRA QUE SI VINC I ELS TROBO..."
    ( I venia i els trobava)...

    ResponElimina
  2. He rigut molt amb la cursa d'obstacles... sort que jo era un bon noi i ho tenia tot força bé... o poder era que tenia tant poc que no hi havia res per endreçar??? :s jajajaja

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Viure bé i Disics... les mares sempre tenen alguna cosa a remugar, siguem endreçats o no, que per això són mares. I sí, la meva mare era capaç de trobar una agulla de sota les pedres... potser algun dia em plantejo escriure sobre el radar que deuria tenir per la recerca de les meves "merdes"!!! :)

    Bon any nou 2012!!! I gràcies per la lectura!!!

    ResponElimina
  4. Elara perquè em dius "disics"?? Perquè no em dius pel meu nom... Santi Joseph....No és més fàcil?' Aprofito la benentesa per desitjar-te un final d'any molt bo, a veure si coincidim avui jajaja el primer cap d'any que em quedo a Girona en anys...

    ResponElimina
  5. Santi, nen!! Jo ho feia per mantenir l'anonimat!!! Doncs a veure què tal el Cap d'any i ja m'explicaràs, que m'han dit que s'han de fer noves presentacions :)

    ResponElimina
  6. El cap d'any brutal!!! I no hi ha noves presentacions, va acabar igual com va començar: molt ràpid... per desgràcia... és una història complicada, és d'aquelles relacions impossibles... que hi farem...

    ResponElimina