dissabte, 19 de novembre de 2011

El final obert dels llibres d'Història

Si una cosa tenen els caps de setmana plujosos és que exigeixen enllestir la feina que tinguem entre mans i fortalesa mental per a no caure en la nostàlgia. Si, a més, el cap de setmana plujós coincideix amb el dia de reflexió abans d'unes eleccions anticipades, encara millor! Tenim garantides les converses monotemàtiques amb els amics que haguem convidat a sopar a casa nostra i servit el primer plat, juntament amb una bona dosi de debat estèril.

S'albiren gavines en l'horitzó, tal i com vaig deixar escrit en el post d'un amic del facebook, i nosaltres haurem d'aguantar i recollir-ne la merda. S'esperen temps difícils, amics meus, hi hagi que hi hagi al poder; si no, per prova, només caldria agafar un manual de COU o de 2n de Batxillerat de la Història Contemporània d'Espanya i fer una ullada als esdeveniments polítics del segle XIX:  Passem de la configuració de l'Estat liberal i els progressistes (1833-1843) a un govern moderat (1843-1868), pel mig hi tenim la famosa revolució de 1868, una monarquia estrangera que acabà ben aviat, l'esdeveniment de la primera república, tornant a la restauració borbònica, la subsegüent fallida d'aquella, fins a arribar a la dictadura de Primo de Rivera.

L'efecte pèndol ja va començar a estilar-se al segle de les idees romàntiques, la qual cosa és preocupant si tenim en compte els símils amb la situació actual. L'arribada al poder del PP (perquè a efectes pràctics només imperen uns o altres, PSOE o PP) sembla tenir efectes messiànics per aquells qui esperen un canvi per sobre de tot, siguin quines siguin les conseqüències.

Amics meus, tingueu ben present que la Història es seguirà escrivint d'aquí 50 anys, i que en els manuals d'història no es parlarà de les famílies que sagnen per culpa de l'atur o de les manifestacions en contra de les retallades... hi haurà quatre ratlles que es limitaran a explicar que a durant la primera dècada del segle XXI, més de 20% dels habitants de l'estat espanyol estaven a l'atur, que existia una atmosfera de descontent social, i falta de lideratge polític. Evidentment, es donaran més o menys detalls, depenent del curs a que estigui destinat el llibre d'Història. Això sí, aquesta serà una altra manera més de martiritzar als nostres fills, i als fills dels nostres fills, obligant-los a estudiar un canvi de partit polític cada 8 o 10 anys, amb les inevitables revolucions estatals i internacionals que hagin existit al llarg d'aquests anys... fins a arribar a.... deixo el final obert per a la tria del lector.

3 comentaris:

  1. L'altre dia m'acollonaven a mi quan deia que ens trobàvem igual que l'Espanya de la Segona República, on s'havien aconseguit una sèrie de drets i llibertats que foren abolits amb l'arribada del Generalísimo a Barcelona... O el què va passar a Alemanya quan Hitler va arribar al govern després de guanyar unes eleccions amb un partit d'ideologia nacional-socialista ( a algú li sona el mot nazi ?) Serà potser que la gent desconeix el significat del mot memòria històrica, o tal vegada els llibres d'història que van estudiar ells ( que tot sigui dit, no devien arribar al COU abans esmentat ) eren d'aquells on només s'explica la meitat de la història, la meitat que interessava als "vencedores" o potser serà ( i això és el què em fa més por ) que ja els interessa que tornem a estar com fa 50 anys... No oblidem que els afins al " Régimen " ja vivien prou bé...
    Desitgem que els nostres fills i nets puguin estudiar la història tal qual va succeïr ( això voldrà dir també que encara queden escoles i mestres i que la cultura és quelcom imporant en llurs vides )
    Bona i plujosa nit !!! Esperem que demà surti el sol i en comptes de gavines al nostre cel hi veiguem volar un colom, el de la Pau !!!

    ResponElimina
  2. "L'oubli est une deuxième mort (Elie Wiesel:P.Nobel de la paix)
    "Un peuple qui oublie son Histoire se condamne à la revivre"(Winston CHURCHILL)
    Ayant vécu et travaillé en Coopération Culturelle dans de nombreux pays ,je suis effaré de voir qu'en Catalogne et plus généralement en Espagne,beaucoup de gens méconnaissent l'Histoire de leur Pays.Je le dis avec d'autant plus de tristesse que mes origines sont catalanes.Il ne faut pas être Historien pour juger des causes de cette méconnaissance,voire ignorance. Antoni Casadellà i Reixach professor

    ResponElimina
  3. Gràcies Filip i Anònim per la vostra lectura i per la intervenció. De fet, cal tenir sempre ben present allò que s'ha escrit i el que no s'ha escrit en els llibres d'Història per evitar caure en els mateixos errors o en l'apatia.

    Una cordial salutació, Elara.

    ResponElimina