Les tardes dels diumenges

Malgrat que el diumenge és un dia que gaudeix de mala premsa en general i que se l'assimila a tardes tedioses o avorrides, jo no puc sinó guardar-me els diumenges per a recordar i viure'ls amb cert hedonisme plaent. Sí, molts aprofiten per dedicar el dia a la família perquè els horaris no sempre ajuden al llarg de la setmana, o d'altres prefereixen enfocar-ho amb la tranquil·litat que permet el dia de descans per excel·lència.

Probablement les migdiades s'allarguin més del compte i si ens descuidem arriben les sis de la tarda i encara estem estirats al llit o al sofà. Automàticament busquem un canal de televisió que no es caracterizi per bombardejar amb programes estressants relacionats amb la premsa del cor i preferim les sempiternes pel·lícules dolentes d'Antena 3, que vista una, vistes totes, però que entretenen. En l'hora baixa connectem qualsevol xarxa social que freqüentem per a potenciar les relacions virtuals, saludarem als coneguts i tafanejarem les fotografies que els nostres amics hagin penjat del cap de setmana, siguin d'una escapada ràpida a tres hores en cotxe de la seva llar, o les de la festa de dissabte on les copes de més ja començaven a passar factura en l'expressió facial dels retratats. Tot això, evidentment, combinat amb la lectura d'aquell llibre que comença a acumular pols a la tauleta de nit i que és una estampa de culpabilitat que ens recorda les poques hores que dediquem a la lectura, al llarg del mes.

Per altra banda, però, hi ha diumenges que passen més ràpid del que voldríem i que no tenen aturador. Caldria frenar el pas dels segons per arribar als seixanta minuts, no haver d'estar pensant que en poques hores més la situació serà diferent, i que la tarda tinguès 24 hores  en el concepte temps. Si fos possible, retindríem per sempre, entre els dits, els llençols entortolligats i enredaríem els cabells als coixins, que haurien perdut el rumb inicial en el mar de plomes. Aquells són, sens dubte, els diumenges que valdria la pena viure, una i altra vegada per a tenir un sol record que ompli les últimes setmanes d'un hivern que ha durat massa i que, per sort, aviat haurà passat.