dimarts, 22 de maig de 2012

Endreces

Arriba el dia que cal posar ordre i fer dissabte, que cal desfer-se del pes mort que ha oprimit l'ànima massa temps, i que té pressa per desaparèixer definitivament.

Guardem els records materials en una capsa de cartró i la desem dins l'armari de la paperassa perquè aquells es confonguin dins la història de l'economia familiar, entre factures, cartes del banc i fotografies descartades. No llençaria res perquè sóc incapaç de renunciar als trossets d'una vida ja passada, però els entaforo lluny de mi, cada vegada més barrejats entre les futilitats domèstiques, perquè arribi el dia, també, que ja no sàpiga on els vaig guardar i, perquè, els records i els oblits són meus i només meus.

Esborrem els mails que un dia vam enviar i que mai ens van ser contestats, deixem la bústia d'entrada i de sortida netes. La paraula no impresa és efímera: només són lletres en una pantalla que fa pampallugues, amb una data i una hora que ens recorda quan vam llegir els missatges que ens van fer riure i plorar indistintament. No hi ha recança en confirmar que sí, que sí vull esborrar tots els missatges de les bústies perquè avui he sentit que era el moment de recomençar i de viure.

3 comentaris:

  1. L´important, crec, és que més que esborrar o amagar-que també pot servir com a gest- deixem de rellegir o de donar-hi voltes, robant-li un temps preciós al nostre present.
    Un cop fet això, si oblidem o no crec que ja no és cosa de la voluntat. Ocupem-nos del nostre present i allò passat ja s´anirà recol.locant al nostre interior i pendrà la plaça que li sembli.
    Mentre no destorbi per gaudir del present no importa gaire si ocupa un lloc. Al cap i a la fi tot allò que ens passa- bo i dolent- ens va conformant. Ens fa com som.
    És així com ho veig des de la torre de guaita dels meu seixanta-sis anys.
    Un petó, Elara!
    Pilar Alegret

    ResponElimina
  2. Endavant Elara! Hi ha molts moments que són de recomençar i viure. El que cal és decidir-ho fermament i ser fidel a la decisió. Tots tenim coses per esborrar de la memòria, però que encara que maldem per fer-ho moltes vegades no ho aconseguim. Cal fer un treball pacient i acurat. Que puguis fer una bona feina!

    ResponElimina
  3. Bon dia Pilar, precisament part dels mals de cap versen sobre el temps que els records passats roben el present i és, per aquest motiu, que sovint és millor entaforar les coses viscudes allà on no facin nosa. Malgrat que, tal i com tu dius, això ens va construint a nosaltres mateixos. Moltes gràcies per la teva lectura i per compartir part de les teves experiències amb mi! :)

    Xavier, ser fidel a una decisió és més complex del que sembla, però suposo que cal ser conseqüent i donar temps al temps, encara que costi... rebufa! Moltes gràcies també per llegir-me... ja saps que aquest blog no seria el mateix sense tu! :)

    ResponElimina