Arribats a l'empat (veure Monsieur Le Bourgeois II), els dos contrincants decideixen donar-se un temps de descans. Monsier Le Bourgeois segueix fent la seva activitat normal, reclamant llepolies de tota mena que disparen, considerablement, el pressupost destinat a les despeses del felí mimat i consentit, a més de tot l'afecte i consideració de tots els qui l'envolten.
El punt àlgid per marcar territori es fa palès quan arriba l'hora d'anar a dormir. Feu la prova: goseu introduir una tercera persona al llit de matrimoni, lloc on el gat ja té fet el seu raconet des de fa més temps que el/la nouvingut/da. L'únic que aconseguireu és una nit romàntica atres bandes (com en la majoria de relacions actuals); es comença la nit abraçats estretament i en menys de 10 minuts us adonareu que esteu a banda i banda del llit, lluny del vostre/a company/a, parlant a distància i acariciant un cos inexistent perquè la mixeta és al mig, dormint com un angelet, aliena als desitjos de fúmer-li una puntada de peu i fer-la fora de l'estança..
Tot intent de moure el gatet resultarà inútil perquè aquest defensarà amb dents i urpes el territori guanyat. (2-1) Resignats, deixareu pas al descans nocturn i al repòs, i una vegada haureu fet quatre voltes al llit i trobeu la posició idònia per abandonar la consciència i posar-vos en mans de Morfeu, llavors, NOMÉS LLAVORS, sentireu una pressió a l'estòmac, talment com si us estiguessin planxant el ventre. Efectivament, la mixeta adorable se us ha instal·lat a sobre, imitant el vostre exemple de fer un petit son.
Proveu també de despertar al vostre/a company/a i engalteu-li un: "O el gat o jo", i podreu comprovar la meravellosa indiferència que mostrarà envers l'ultimàtum, donant-vos l'esquena mentre segueix roncant tranquil·lament. Si mai us trobeu amb una situació com aquesta, tingueu la precaució de deixar una manta al sofà del menjador, ja que si us heu de refiar de la meva experiència, us asseguro que hi passareu moltes nits sense que l'altre/a es digni a llevar-se i dir: "Rei/na, no tornes al llit?". (3-1)
Una vegada instal·lats al sofà, el més còmodament que us sigui possible, veureu passar les hores emprenyats i amb ulls de mussol, sobretot si no sou de son profunda. Increïblement, i contra tot pronòstic, a partir de les 6 del matí la mixeta es plantarà davant vostre, al sofà, i començarà a miolar incansablement fins que aconsegueixi que us aixequeu i veieu el seu platet de menjar completament buit.
Teniu dues opcions: seguir al servei despòtic de l'autèntic amo de la casa i servir-li una ració de pinso car amb gambes perquè deixi d'emprenyar mentre us refregueu les lleganyes dels ulls (4-1), o llençar gat i paquet de pinso per la finestra (4-2). Si opteu per la segona opció, heu de ser conscients que haureu de donar moltes explicacions al vostre/a company/a, sobretot si viu en un tercer o quart pis.
Mentrestant, amb experiències com aquesta, una servidora es planteja moltes coses sobre la maternitat. Quines? Doncs, sobretot, la intensitat dels roncs de l'altre que dormia a l'habitació i que no s'ha assabentat de res del que ha passat hores abans, i que a l'endemà us pregunta: "Reina, has vist el gat i el paquet de pinso?".
