Adéu, Harmonia Mundi!

M'empipa haver de reconèixer-ho però no hi puc fer res: sóc romàntica per naturalesa i, ara com ara, m'és impossible canviar-ho. Degut a la meva irritable tendència, m'entristeix moltíssim passejar pels carrers de Girona i adonar-me de la ingent proliferació de pisos en venda i de locals abandonats, mostrant l'esquelet trist d'unes obres que haurien quedat a mig construir. Pensant-hi millor, passades les vacances d'estiu, ja vaig tenir un disgust dels grossos quan el bar on jo sempre prenia el cafè dels caps de setmana i hi llegia el diari, va abaixar la persiana per temps indefinit, sense donar explicacions, i sense espectatives de reprendre la seva activitat. Sí, ho reconec: va ser un disgust que em va costar d'encaixar.

Però hi ha quelcom que realment m'ha trencat el cor i hi ha deixat un buit que difícilment podrà ser omplert de nou; em refereixo a l'imminent tancament, en breu, de la botiga de música Harmonia Mundi, de Girona. Aquesta, feia anys que ja s'havia especialitzat en la venda de cd's de música clàssica de totes les èpoques i estils, per a tot tipus de gustos i consumidors, a més d'oferir un servei amable, personalitzat i eficient per part dels simpàtics venedors, que sempre han estat a disposició dels clients a l'hora de donar un cop de mà o un bon consell per a una elecció exitosa. En el meu cas, jo sempre havia sigut una fidel seguidora i compradora de les novetats que hi anaven entrant per a poder estar al dia i, també sigui dit de pas, sobretot perquè l'Harmonia Mundi era dels pocs llocs -o l'únic- que venien enregistraments de música antiga, sense necessitat d'haver d'empassar-me cap mena d'aura mística i artificial, pròpia de les botigues destinades a turistes i que ofereixen pseudo música antiquitzant, a més d'altres joies i vés a saber tu què més, que també es troben al Barri Vell de Girona!

Senzillament, tot allò que és bo i que estigui relacionat amb una cultura més minoritària i no de masses, té els dies comptats. No sé si em fa més por aquest fet, o que el país s'acabi d'ensorrar en la seva pròpia decadència i en un últim rèquiem que espero no haver de sentir.