L'espelma blanca, la plata de fusta amb pomes vermelles i l'altra espelma aromàtica de canyella reposen sota els quadres fets amb els trossets d'algun record compartit, perquè tu m'hi has fet un lloc. No vull sortir-ne.
Et prenc el gat dibuixat en un tovalló de paper i una postal de Steinlen; això és el que abasta la meva presència en els plafons de la paret blanca. No necessito més.
La planta de lliris roses que viu a recer del món exterior és color i llum dins l'espai gris de l'estança. A més, també hi ha l'espelma blanca, la plata de fusta amb pomes vermelles i l'altra espelma aromàtica de canyella que reposen sota el quadres fets amb els trossets d'algun record compartit, perquè tu m'hi has fet un lloc, perquè no vull sortir-ne, perquè no necessito més i perquè jo, sense tu, també visc a recer del món exterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada