Ahir un amic em deia:
-"Un aeroport és l'exemple clau de multiculturalitat, ningú és d'allà, tothom hi està de pas i cap dels individus hi està a gust".
Seria per pensar-hi a rel dels aconteixements que han succeït al llarg d'aquestes setmanes a Salt, lamentant profundament la mort del noi que va caure de forma tan desafortunada i el malestar que ha deixat a tota la població i a la resta de ciutadans que, molt solidàriament, han demanat una crida a la convivència en pau i a la tolerància.
Però des del meu punt de vista, jo trobo lícit plantejar-me si tot aquest brou de cultiu és el que jo vull per a mi i pel món que he de deixar als meus fills. Entre poc i massa! No simpatitzo amb el missatge xenòfob i feixista dels de PxC, però tampoc pretenc disfressar la realitat del que està passant a base de mirar cap a un altre costat mitjançant el proteccionisme i l'aura de victimisme envers els altres. L'aigua clara i la xocolata espessa, si us plau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada