Diumenge passat es va inaugurar la XXI edició de la coneguda Pirena, de la qual en sóc una fidel seguidora i amant des que tinc ús de raó, malgrat que els cànids no formin part de les meves prioritats actuals. Aquesta cursa blanca va iniciar-se amb la presentació dels equips participants i dels gossos a Saragossa, donant lloc al tret de sortida de la travessa des del Pirineu aragonès i que, en breu, arribarà a les nostres terres catalanes de la Molina. El múixing (nom d'aquest esport del tir de trineu amb gossos) es va popularitzar a casa nostra l'any 1991 gràcies a la iniciativa de Pep Parés, de crear un fenomen de col·laboració entre gossos i humans enmig de paratges feréstecs d'alta muntanya, sorgint així la Pirena, que ja ha creat expectació a nivell internacional. D'aquesta manera, al llarg de 15 dies, els quaranta-quatre equips participants hauran de recòrrer més de 300 kilòmetres en 14 etapes, tres al Pirineu aragonès, tres a Andorra, dos a França i les últimes sis a Catalunya.
No serà fins el 5 de febrer que la Molina acollirà el tram final i l'arribada de la cursa, on una servidora espera amb impaciència poder assistir-hi per a poder continuar amb una tradició que es va veure interrumpuda degut als també coneguts exàmens semestrals de febrer de la vida universitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada