Camprodon és una destinació de somni pels amants de les muntanyes verdes i frondoses, a mig camí entre la fecunditat la vegetació feréstega de les Guilleries i els avets d'altes latituds; aquests paratges ja han sigut descoberts per tots aquells qui desitjaven un clima vigoritzant i fresc, tranquil·litat, i totes les delícies que poden oferir els esports de neu a poca distància, sense viure enmig de la vorágine de temporada alta d'hivern tan característica de la Cerdanya.
Els meus pares hi havien passejat sovint, tot i que la idea d'una segona residència encara no era ni un projecte dins la seva reduïda economia, quan tot just podien somniar a adquirir un pis de lloguer o, a tot estirar, de protecció oficial. Pel que puc entreveure de la foto que adjunto, la meva mare posa davant l'arxi conegut pont nou, datat del segle XII (amb algunes intervencions del XVI i XVII), com a bona turista gironina. Efectivament, dos anys després de casar-se, els meus pares van haver de traslladar-se a Girona per motius laborals, la qual cosa va ser un canvi amb connotacions dramàtiques per a la meva mare. Suposo que pocs barcelonins, acabats d'aterrar en una ciutat provinciana com deuria ser l'indret que m'ha vist néixer, es sentien acollits i recolzats pels seus veïns de bones a primeres.
Malgrat tot, tots els festius que el meu pare podia combinar-s'ho amb els estudis, encara no acabats, de la meva mare, eren aprofitats per a conèixer els encants de casa nostra i per gaudir-los al màxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada