dimarts, 10 de maig de 2011

Els gats als països nòrdics

Després d'haver escrit una mica sobre el culte als felins a les zones del sud-est asiàtic, voldria centrar-me en els països nòrdics, on ha proliferat una de les races més boniques, i definitivament la meva preferida, de gats de pèl llarg: el gat dels boscos de Noruega. Aquests gats podrien vincular-se (o no) a la deessa Freia, esposa del déu Odin, i a qui s'associava a l'amor, la bellesa, la luxúria i la màgia; es creu que també s'encarregava de recobrir la natura amb les gotes de la rosada del matí, que regnava sobre la vida i la mort, sobre els animals i, molt especialment, entre els gats. Aquesta es passejava amb un carro estirat pels seus dos gats preferits: Bygul (abella d'or) i Trjegul (arbre d'ambre daurat), i explica la llegenda que un dia el déu del tro, Thor, va intentar agafar-ne un per fer enfadar a la deessa, i li va ser impossible degut a les seves ingents dimensions.
Altres contalles populars de la zona també van associades a la deessa i al gat, com per exemple: quan es celebrava un casament i feia un temps esplèndid (cal recordar que el nostre clima suau i benigne és una exepció als països del nord) es creia que era conseqüència d'haver alimentat bé al gat de la casa. A més, els gats també eren els receptors de les pregàries dels joves enamorats que volien veure els seus sentiments correspostos, i aquests intercedien per ells a Freia.
El gat dels boscos de Noruega, a més de ser el meu preferit, és un exemplar car i difícil de mantenir degut al seu pelatge llarg i complex de portar correctament; a més, és una de les races que es caracteritza per ser una mica més grans que els comuns europeus i, per tant, mengen força més. Malgrat tots els inconvenients, jo sóc de les que explico els meus secrets d'amor als gats... podeu confiar en mi, els gats ens escolten i funciona!

4 comentaris:

  1. M'ha agradat molt Elara. Algun dia hauríem d'aconseguir que les persones fóssim capaces d'escoltar-nos les unes a les altres. És difícil, però!

    ResponElimina
  2. Evidentment, entenc que les angoixes i les alegries són més palpables si les compartim amb les persones de carn i ossos... i aquest és el mèrit de l'ésser humà, malgratq ue costi. Gràcies per la teva lectura... el pròxim post que preparo està més centrat en les persones i la seva complexitat. Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Si voleu histories de complexitat humana la mitologia es un bon recull, la Biblia esta plena i el Edda es la "biblia nordica", i si ja son -very big- "totxos" imagineu -around the world- :)

    Lycka Till (bona sort en suec) d Hec-thor

    ResponElimina
  4. Ostres, doncs ara tinc curiositat de fullejar l'Edda, tot i que suposo que no hi entendré res... gràcies per la informació addicional, Héctor! Amb tu sempre s'aprenen coses noves! :)

    ResponElimina