El film ens mostra la realitat quotidiana d'un bloc de pisos situat en un dels barris més benestants de París i les relacions que mantenen els seus habitants amb la Sra. Michel, la portera. Aquesta ens fa reviure el tòpic de la classe humil i treballadora que ha anat formant-se a sí mateixa mitjançant l'art i la literatura, i que va molt més enllà dels encontres estrictament laborals que exigeix el rol de cada un dels personatges. Però no serà fins que els gats entrin en escena quan el ritme argumental farà un gir més que contundent.
La meva apreciació podria ésser considerada errònia, sobretot perquè jo no sóc experta en cinema, però mantinc que els meus amics felins són la clau de volta de l'acció argumental perquè Lleó, el gat gras i gandul de la Sra. Michel, no deixa de ser un homenatge vivent al gran escriptor rus, Lleó Tolstoi, de la mateixa manera que també ho són els dos gats del Sr. Kakuro Ozu, veí de l'escala, Kitty i Lyovin, una de les parelles protagonistes de la novel·la Anna Karenina. El símil no és en absolut gratuït, donant lloc a una relació que s'aparta de la tradicional Ventafocs vinguda a més, tocada per la gràcia de les formes i l'educació d'un príncep blau.
Gran història que també és narrada des del punt de vista de la càmera de vídeo d'una nena que resideix a l'escala -filla d'un important polític francès- i dotada d'una intel·ligència extraordinària, farà les delícies dels amants del melodrama francès. De fet, però, una història sempre és una gran història quan es barregen els gats, la literatura de Tolstoi, el te i la xocolata negra... amb tots aquests ingredients no només tindrem una gran història, sinó que estarem davant d'una obra mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada