dissabte, 3 de desembre de 2011

L'ombra de les imatges

Cansada i fastiguejada de ser una trista presència absent en la vida i en les imatges que conformen qualsevol realitat, escric aquestes ratlles com a reivindicació a allò que sóc i que no se m'ha deixat ser perquè em tocava callar i acceptar la situació.

En l'ombra de les imatges no sóc més que el reflex retornat als vidres, sempre he sigut allà, al teu costat, ombra de la teva ombra i espectre dels paisatges compartits, sense fer soroll i amb discreció perquè, per sobre de tot, jo no existeixo.

Ahir, l'altre dia, ja fa un temps (no sé quan!) vas decidir que ja era hora de mostrar una altra realitat i de compartir allò que tu creus que pot ser compartit amb el món exterior. Evidentment són d'altres persones, noms desconeguts per a mi, gent estranya que tu has integrat en el teu jo i que, com sempre, jo no hi tinc cabuda perquè t'has acostumat a la meva invisibilitat o a la meva imbecil·litat, ja no ho sé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada