dimecres, 21 de desembre del 2011

El Nadal de la gata negra

Estovalles de Nadal.
Galetes de mantega i sucre candy.
Espelmes de maduixa, canyella i poma.
Llibres que esperen ser llegits sota la llum  de la tauleta de nit.
La gata negra que m'esperava en calma per asseure's a la meva falda.

Sé que ella m'observa sense saber que estem immersos en dies de festivitat i que les anades i vingudes de la gent de casa són quelcom gens fàcil de fer-li entendre; els seus ulls de gat preferirien la pau i la introspecció, però per no ser menys es passeja per les estovalles blanques que he netejat i he planxat amb la resignació pròpia que regna a partir de la segona quinzena de desembre, a punt per acollir els convidats de la nit de Nadal. S'amaga dins els armaris que he buidat per encabir-hi les andròmines inútils que els Reis mags van deixar caure ja fa un o dos anys, i sap que les seves ganes de jugar no sempre són ben rebudes. L'empenyo de males maneres, però a l'acte me'n penedeixo. Per a ella l'activitat familiar és un joc i no vol que se la deixi de banda, i vol, per sobre de tot, que arribi el vespre per asseure's, de nou, a la meva falda, mentre llegeixo i escoltem algun dels ballets que va composar Lully per a Lluís XIV; ens agraden i no podem fer-hi més.

La resta em sembla que és Nadal perquè ho marca el calendari, i així m'ho confirma la meva gata que es mira els dies que tinc marcats amb creuetes negres, badalla, aixeca la cua i s'asseu a la meva butaca de lectura, esperant que em passin les neures nadalenques i que m'assegui amb ella. I que en són d'intel·ligents els animals!!!

2 comentaris:

  1. Que tinguis molt bones festes de Nadal, Elara! Són dies en què ens envaeix una curiosa barreja de tendresa, de joia, d'enyorança dels qui ja no hi són i dels qui hi podrien ser però no volen, de tristor per tot el que no hem fet o no hem fet prou bé durant l'any qye s'acaba, de preocupació pel futur, ... Tot plegat crea un estat d'ànim que pot ser feixuc i trist i que desapareix tan bon punt s'acaben les festes.

    ResponElimina
  2. La meva Sucre esquiva el Lluc quan ve embalat amb el caminador, i s'asseu damunt dels exàmens. És més entenimentada que jo, aquesta gata!

    ResponElimina