dimarts, 13 de desembre de 2011

Coses d'Advent V

En una visita mèdica rutinària em fan anàlisis de sang i un cultiu per a prevenir les contínues infeccions de repetició que es tradueixen en miccions franques i moltíssimes molèsties regulars; traducció: les meves infeccions d'orina constants que es repeteixen cada 6 mesos i que no hi ha manera que desapareguin. Bé, lamento haver mostrat part de la meva intimitat al lector que, molt probablement, no estigui interessat a saber dels meus problemes interns, però això és el que justifica la meva visita al metge.

Aquestes visites no són mai per plaer ni per gust, sobretot si sempre que hi vaig arribo a casa amb una cosa menys que puc fer en benefici de la meva salut. Beure molta aigua, em diu, i jo sóc incapaç de beure a no ser que estigui assedegada o que el líquid en qüestió contingui una alta graducació en alcohol, llavors ja és una altra cosa i, si convé, en faig dos o tres gots.
Deixar el cafè. Sí, era una de les meves assignatures pendents. Tinguent en compte que les meves nits eren poc raonables pel que fa al nivell de descans del cervell i del cos, el meu pols era alarmant i que tenia els nervis destrossats, penso que ha sigut una de les millors decisions que el metge m'ha obligat a prendre.
Deixar el tabac... què podria dir! Feia anys que sabia que era qüestió de vida o mort perquè tots ho sabem, fumar és dolent per la salut. Crea impotència, pot provocar tot tipus de càncer a la llengua, la laringe i els pulmons, disminueix el rec sanguini i la oxiginació cerebral i, sobretot sobretot, crea dependència física i psicològica. Si de tot això encara no se'n sabia res, només cal que el lector que llegeixi aquestes ratlles es compri un paquet de tabac, es fixi en la part posterior d'aquell i que gaudeixi de les il·lustracions gràfiques dels efectes del tabac. Estic convençuda que quedarà encantat/da. A més a més, fumar s'ha convertit en un acte digne dels pitjors terroristes en contra de la massa no fumadora ara que ja no arriba a casa amb la roba fumada; actualment és impensable fumar tranquil·lament, fent tertúlia amb un grup d'amics, en un lloc tancat i prenent un cafè amb croissants... qui vulgui gaudir d'aquest plaer l'haurà de gaudir a casa seva. Al cap i a la fi, el Ministeri de Sanitat i el sentit comú ens fa un favor ja que amb la crisi, el primer que cal retallar són les despeses fútils que acompanyen el consumisme nociu.

Això sí, que cap dels meus lectors s'equivoqui en les conclusions que n'extregui de les quatre ratlles! Si deixo de fumar és en benefici de la meva salut, en cap cas pel benefici de la meva butxaca o perquè les noves lleis m'hagin esguerrat un dels pocs plaers que tenia, en absolut!

2 comentaris:

  1. Hola, Elara! Jo sóc amant dels croissants, i he sortit amb gent que fumava ( i eren interessants, tot s'ha de dir ). Vinc aquí des del bloc del Lluís Gil. Sóc filòloga anglesa, professora, poeta i mare de 2 nens, el petit amb paràlisi cerebral. Ah! I tinc 5 gats!!
    Salut, i endavant, m'agradenles teves dissertacions nadalenques.
    Cantireta ( MOntse )

    ResponElimina
  2. Hola Cantireta (Montse)!
    En primer lloc, moltes gràcies per la teva lectura i el teu seguiment, sempre fa moltíssima il·lusió tenir lectors que gaudeixin una mica o que, com a mínim, ho trobin entretingut!
    Ja se sap amb això de les noves lleis del tabac, s'ha perdut molt caliu social i les tertúlies i les trobades amb els amics ja no són el que eren... què hi farem!

    Així ets filòloga i poeta? Ostres, hauré detafanejar una mica el que scrius, i ho faré amb molt de gust.

    Agraeixo de nou el teu seguiment i espero que restem en contacte per a intercanvis i letures futures. Una forta forta forta abraçada!!!

    Elara.

    ResponElimina