dilluns, 26 de desembre de 2011

Urgeix mag/a, fetiller/a, o inclús estafador/a

El primer que pensaria amb l'estat d'ànim actual és que, potser, necessitaria parlar amb algú per descarregar-me, però això és una fantasia i un tòpic de mal gust. Sóc conscient que després d'exposar la situació que em fa mal i em fa estar angoixada, el meu interlocutor em donaria el consell o el punt de vista més ràpid per acabar amb tot el que no em deixès dur a terme una vida si no feliç, tranquil·la com a mínim.
En realitat no vull un interlocutor ni un bon consell, perquè el consell que crida el sentit comú no vull seguir-lo. És més, ja ho he intentat i no sóc capaç de dur-lo fins al dinal. El que jo vull és un mag amb una vareta màgica... n'hi ha cap per aquí que estigui llegint aquestes ratlles? La veritat és que li estaria profundament agraïda, i si realment és mag, el que tinc a demanar no és res de l'altre món. Bé, potser sí perquè en el meu cas no pretenc una vida més fàcil a nivell econòmic, ni trobar una millor feina (que si ja no li vé d'aquí i ho pot solucionar amb un cop de vareta, també m'aniria bé), ni tenir tot allò que desitgi... simplement voldria retrobar la il·lusió de la joventut o del primer amor en algú altre i que el vulgui compartir, això és tot. La resta arriba sola, sense haver de reunir tribunals inquisitorials ni sense renúncies per part de les dues parts que portin a la infelicitat.
Això és tan difícil?
Repeteixo: algun mag que estigui disposat a fer encanteris? He de confessar que no sóc de resar als sants ni de posar-me en mans de l'absurda superstició, però si això no ho arregla un miracle o la màgia, ja no ho arregla res més.

Demaneu-me pressupost, mags i magues, estic segura que ens entendrem.

6 comentaris:

  1. L'encanteri és fàcil: pensa, somia, imagina el que vols i tot arriba... tot és qüestió de creu....

    ResponElimina
  2. Si véns a Verdú, hi ha una botiga màgica on pots trobar de tot... I a mi, que vesso encant per tots els porus del meu càntir... Petons, maca!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Disics: l'encanteri que proposes el coneixia però potser no l'havia aplicat seguint l'ordre i els ingredients adequats. Aquesta vegada ho provaré així...

    Cantireta, m'encantaria conèixer aquesta botiga, i conèixer aquesta mena de bruixeta que vessa encant per tots els porus, a més que té un gat! :)

    ResponElimina
  4. Ah sí, sóc jo, no entenc per què però no puc escriure al meu propi blog mitjançant el meu perfil...

    Elara.

    ResponElimina
  5. Segons la medicina, la psicologia, les neurociències, la realitat objectiva i inescrutable de les coses, i jo mateix penso així doncs, a més, em sembla de sentit comú, és que a la vida, al dia a dia, al nostre caminar, patir i gaudir, no existeix allò que `la ciència entén per Pensament Màgic, sinó que ha de primar sempre el Principi de Realitat. La màgia fa, efectivament, molt de mal.
    Però, malgrat tot, en els nostres temps, perdura l' AMOR, les IL.LUSIONS VITALS, LES EMOCIONS POSITIVES EN VERS LES COSES.

    Per tant, ni magies, ni encanteris, ni estafes, doncs no fan feliç ningú ni el/la fan topar amb la realitat, sinò que s'esdevindria una regressió de la pròpia adolescència. I el dolor i la solitud, encara serien de més intensitat, però pel damunt de tot, ho seria el cuit personal. A vegades, el sentit comú, el fet de tenir el cor i l'ànima oberts, faciliten les coses i fan que semblin coses de magia. És que acàs no és el mateix la "màgia" que creure que és màgia?? Acàs no és el mateix patir que creure que es pateix?? Heus ací l´'estratègia del joc vital.

    La vida és trobar, mai buscar. Només en els somnis es vol cercar.
    Es troba el que un o una és, en el fons, en el fons, en el fons del seu oceà personal.

    ResponElimina
  6. D'acord Estanis, m'agrada el que dius d'estar obert a allò que ens trobem. El meu problema, sovint, és que el temps no passa prou ràpid i és massa lent per curar ferides i per assimilar la realitat. Llavors, el factor temps (que diuen que ho cura tot) no juga mai segons la nostra voluntat; per una banda m'està jugant en contra i per l'altra s'expandeix sense límits.
    De fet, l'home no ha volgut controlar el temps??? Doncs això és el que em faria falta!

    Un petó i gràcies per la teva lectura, m'agrada que hagis descobert el meu blog! :)

    Elara.

    ResponElimina