divendres, 18 de març de 2011

Bellesa III (Edat Mitjana)

L'Edat Mitjana és un dels meus períodes històrics preferits, malgrat que els testimonis escrits ens hagin deixat unes cròniques passades pel sedàs dels pares de l'Església i que qualsevol fet rellevant aparegui acompanyat d'alguna intervenció miraculosa del sant local. Si els fets històrics sempre s'han hagut de llegir en la distància i amb la recança de saber que necessitaríem més fonts per agafar-nos a una explicacions palpables, encara sobta més les poques descripcions de bellesa femenina (o de qualsevol fet que faci referència a una dona) que poden aparèixer descrites en els documents d'època, tinguent en compte el protagonisme que les dones començaren a robar a la tònica imperant, a partir del segle XII, amb figures tan rellevants com Elionor d'Aquitània.
Sabem, però, que l'ideal estètic passà a ser fortament influït per les invasions bàrbares i per les cultures del nord, segons ens mostren les pintures conservades avui dia. La dona ideal es caracteritzava per la seva pell immaculada i blanca, pel cabell llarg, ros i arrissat (a preferir) que, les qui estàven per merèixer, mostraven  guarnit amb una corona de flors; a diferència de les casades, que ja amagaven sota una còfia o un vel. La cara es preferia en forma ovalada, i es retorna a la moda dels ulls petits que tant s'estilava a l'antiga Grècia, el nas havia de ser petit, igual que s'apreciaven els llavis prims i rosats. Les proporcions corporals ja varien una mica, comparat amb el que havia imperat fins llavors: la dona passa a ser quelcom que s'havia de protegir i que havia de ser fàcilment manejable, sobretot amb la imposició de la religió cristiana que preferia que la dona seglar romangués a casa sota la voluntat del pare, del marit o del propi fill, en última instància. Per tant, la moda passa a ser la d'una dona de complexió mitajana-petita, amb la cintura prima, de malucs estrets i pit petit. Tinguent en compte que les condicions higièniques havien minvat notablement (per exemple, s'abandonen els banys setmanals), o que els ungüents existents costaven molt d'aconseguir, en comparació amb la Roma antiga, aquest cànon deuria allunyar-se molt de la dona de carn i ossos que poblava Europa en aquell temps. Una vegada més, només les dones de la reialesa o aquelles que poseïen uns mitjans econòmics considerables, podien permetre's el luxe d'invertir diners i temps per a donar la imatge esperada i apreciada en societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada