Reconec que fer ús dels tòpics, com per exemple els dies de pluja, és una eina fàcil per quan la inspiració es resisteix a fer acte de presència; sobretot quan cal expressar quelcom i les paraules, les idees o els conceptes no acaben de sortir a la superfície...què hi farem!
També reconec que els dies de pluja em posen de mal humor degut a la baixada de pressió atmosfèrica i al conseqüent, i inevitable, mal de cap que ja no m'abandona en uns quants dies. Fa temps que vaig deixar enrere la nostàlgia i el romanticisme que anaven associats a les petjades d'aigua en l'asfalt il·luminat per les llums nocturnes que, a partir de certes hores, cremen per les ànimes. De fet, confessaré que sempre he admirat el clima del nord d'Europa i no he pogut desvincular-me de la idealització que em desperten els països nòrdics: paisatges de deserts blancs, vegetació frondosa, postes de sol a la tarda, l'aurora boreal...tot això lligat al càlid recolliment de la gent que ja està avesada a conviure amb unes temperatures difícils.
Però no puc evitar reivindicar una treva climatològica! Sóc filla de la cultura mediterrània, m'agradi o no, i m'agrada passejar pels carrers de Girona, gaudint de l'estalvi d'energies que suposa no haver de carregar un paràigües a tota hora, ni de la desagradable sensació de caminar amb les puntes dels peus xops. Pel que fa a les previsions per aquests pròxims dies: dies de molta més pluja. Segurament, una servidora passarà pel Media Markt i comprarà pel·lícules per passar els vespres més entretinguts. Paciència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada