dijous, 10 de març de 2011

Cel rogent

En els capvespres que el cel presentava aquest cromatisme tan pintoresc, la meva mare sempre deia que la Mare de Déu estava fent coca, moguda per l'assimilació de colors d'un forn on es crema la llenya. Mal que em pesi, a aquesta conclusió i he arribat fa quatre dies perquè quan era petita no em plantejava el perquè del que deien els meus pares, i així sempre he descrit un cel rogent per desesperació de les mestres que miraven d'ensenyar-me els tipus de núvols a classe de naturals. En qualsevol cas, el concepte em sembla bonic i estic segura que continuaré amb la tradició, de batejar d'aquesta manera el cel de capvespre, amb els meus fills.

2 comentaris:

  1. M'encanta la imatge que et va descriure la teva mare. El cel encès...

    ResponElimina
  2. Gràcies Vinyet, és una d'aquelles anècdotes seves que recordaré sempre. Una abraçada!

    ResponElimina