dijous, 24 de març del 2011

És com un aire

És com un aire
trist i dolç que sospira
per mor de l'alba.
Vols saber si t'estimo:
no em miraves el rostre?

(Rosa Leveroni)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Xavier2 d’abril del 2011, a les 16:50

    És un do natural poder expressar tant amb tan pocs mots. Gràcies de posar-la al bloc.

    ResponElimina
  2. Elara Pi4 d’abril del 2011, a les 10:12

    Rosa Leveroni havia sigut una gran desconeguda per a mi, però des que la vaig descobrir no he pogut evitar anar llegint les seves poesies. És màgica!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)