dijous, 24 de març de 2011

És com un aire

És com un aire
trist i dolç que sospira
per mor de l'alba.
Vols saber si t'estimo:
no em miraves el rostre?

(Rosa Leveroni)

2 comentaris:

  1. És un do natural poder expressar tant amb tan pocs mots. Gràcies de posar-la al bloc.

    ResponElimina
  2. Rosa Leveroni havia sigut una gran desconeguda per a mi, però des que la vaig descobrir no he pogut evitar anar llegint les seves poesies. És màgica!

    ResponElimina